Hi ha sigles que s'utilitzen en la llengua escrita, però que no solen llegir-se com a sigles, sinó que es verbalitzen fent servir la denominació de la qual deriven. Es tracta, generalment, de sigles de dues lletres o de sigles que no es poden llegir com a mot i que resulta llarg o complicat [...]

, independentment de la llengua d'origen dels mots abreujats. IPC i-pe-ce [ipesé] CDR ce-de-erra [sede'?r?] KGB ca-ge-be [ka?eßé] La v i la w, quan formen part d'una sigla, es llegeixen [bé] o [vé], segons els parlars. BMW be-ema-ve VIH ve-i-ac S'ha de tenir en compte que el nom de les consonants [...]

, els símbols responen a una convenció, molt sovint internacional i establerta per organismes competents en la matèria. Per tant, no els creen lliurement els usuaris d'una llengua. És precisament aquesta convencionalitat el que permet la comprensió interlingüística en diferents camps: les [...]

L'any 1997, la Direcció General de Política Lingüística publicava l'opuscle Abreviacions, amb la intenció de posar a l'abast dels lectors unes orientacions lingüístiques sobre un aspecte convencio- nal de la llengua que, si bé no es pot considerar que sigui bàsic, sí que és un recurs molt [...]

nom- bre que li corresponguin en català, independentment dels de la llengua d'origen. el KGB Komitet Gosudarstvennoi Bezopasnosti el Comitè de Seguretat de l'Estat l'SPD Sozialdemokratische Partei Deutschland el Partit Socialdemòcrata Alemany la CIA Central Intelligence Agency l'Agència [...]

electrònica de la documentació administrativa idCAT identitat digital dels ciutadans de Catalunya LECr Llei d'enjudiciament criminal DECat Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana També se solen escriure en minúscules les inicials que s'afegeixen a una sigla per crear-ne una altra [...]

Revista de Llengua i Dret [Barcelona: Generalitat de Catalunya. Escola d'Administració Pública de Catalunya] (des de 1983). ISSN 0212-5056.També disponible en línia a: [Consulta: 8 octubre 2010]. [...]

Els models de documents i els criteris de redacció que presentem agrupats en aquesta obra han estat publicats anteriorment, per separat, a les revistes Llengua i Administració (1982-1994) i Llengua i Ús , i també han estat difosos per mitjà del web Llengua Catalana de la Direcció General de [...]

Els models de documents i els criteris de redacció que presentem agrupats en aquesta obra han estat publicats anteriorment, per separat, a les revistes Llengua i Administració (1982-1994) i Llengua i Ús , i també han estat difosos per mitjà del web Llengua Catalana de la Direcció General de [...]

L'acta és un document formal que constata un fet, una convenció, una obligació, una deliberació, un acord o una manifestació de voluntat, a fi que n'hi hagi constància ( Diccionari de la llengua catalana ). [...]